Una mostra del treball realitzat al CRAI Biblioteca de Reserva per una alumna en pràctiques: Manuel
Una mostra del treball realitzat al CRAI Biblioteca de Reserva per una alumna en pràctiques: Manuel de Regàs: benedictí, antic posseïdor, arxiver i bibliotecari de Sant Pau del Camp.
Remuntem-nos a la història de l’orde benedictina a Catalunya, en concret al monestir de Sant Pau del Camp que es troba actualment al cor del Raval. El cert és que no en sabem gairebé res del seu origen per manca de documentació, encara que és molt probable que el fundés el comte Guifré II entre els anys 897 i 911, car s’hi va fer enterrar (la seva tomba és en part encara conservada i es pot visitar).
Vora l’any 1096 el matrimoni Geribert Guitard i Rotlenda van oferir a la població de Sant Cugat una nova comunitat monàstica. El 1117 ells mateixos l’encomanaren a la Santa Seu i n’encarregaren al bisbe de Barcelona i a un grup de prohoms de la ciutat la custòdia.
S’hi va establir una comunitat, però finalment, per causa del seu mal govern fou destituïda per part del bisbe i dels prohoms de la ciutat, un cop n’hagueren presentat queixa a l’abat de Sant Cugat. Així és com el monestir de Sant Cugat havia perdut tots els seus drets sobre Sant Pau ja a inicis del segle XIII.
Avancem ara cap el segle XVII, moment en què fou aixecat el col·legi noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense al costat del monestir de Sant Pau. En aquesta època va ser quan es va crear la biblioteca i l’arxiu.
El prior que va crear la biblioteca és el nostre protagonista: Manuel de Regàs. El Germà Regàs havia estat monjo refetorer del Monestir de Sant Cugat del Vallès abans de passar a ser monjo del Reial Monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona. Cal aquí recordar la importància per als benedictins dels estudis i la formació intel·lectual que adquirien mitjançant professors i sobretot, a partir dels llibres. La seva biblioteca va ser objecte d’especial cura i atenció.
Ens cridà l’atenció la seva idea moderna de biblioteca així com la rigorositat de la seva tasca. Com a prior, no només creà una òptima biblioteca, sinó que va anar més enllà per arribar a definir-la com a element viu, i cobrir així les necessitats dels investigadors. Va enllaçar per tant, el concepte de biblioteca i d’arxiu, amb el de servei adreçat a les persones interessades a la recerca.
El servei de préstec aleshores ja funcionava com ara l’entenem: es permetia el retorn dins dels 15 dies següents i es controlava mitjançant un rebut. Va ser ell mateix qui s’encarregà de gestionar la col·lecció, de realitzar-ne els inventaris i els índexs complets del fons. De fet, es pot dir que va dedicar tota la seva vida a la classificació, l’ordenació i el manteniment de la biblioteca d’aquest monestir.
El que el nostre personatge no sabia és que pocs anys després de la seva mort, el 1835, l’any de la desamortització, les col·leccions es dispersarien. Tots els llibres passaren a la biblioteca de la Universitat de Barcelona i els documents, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
En l’actualitat al catàleg només hem localitzat 16 títols de la biblioteca de Manuel de Regàs, identificats gràcies a l’exlibris manuscrit. Tots aquest llibres són del segle XVIII i de temàtiques molt variades des de poesia, música, teologia, oracions fúnebres i algun de dret. Crida l’atenció que molts d’ells van ser publicats a Cervera. Aquests llibres van passar a formar part de la biblioteca del monestir a la seva mort, tal com descriu ell mateix:
Quando el obtentor de esta mongia muera [és a dir, ell mateix], todos sus libros seran destinados a la Bibliotheca, conforme a lo dispuesto en N. S. constituciones y de lo liquido de su espolio se haran tres partes: una para sufragio de su alma, otra para comprar libros para la misma Librería a conocimiento del prior del Colegio y otra en aumento de la renta de dicba mongia y bonorario de sus obtentores.
També s’han trobat tres exemplars amb la marca manuscrita a portada del monestir de Sant Pau del Camp. No es descarta, per tant, descobrir-ne més en el futur.
